El thriller

Abans de posar-me a escriure el thriller, intento dilucidar les fronteres entre thriller, novel·la de detectius, novel·la de misteri i novel·la negra, les quals  són molt difuses.

Intento una classificació:

  1. Novel·la de detectius: hi ha un detectiu (és clar!) que investiga un cas que no té per què ser criminal i que es fa evident des de l’inici del llibre. El bé i el mal estan molt diferenciats, és  a dir, el detectiu sempre se’n surt i dolent sempre paga.
  2. Novel·la de misteri: té els mateixos paràmetres que l’anterior però qui investiga no és un detectiu.lupa y interrogante
  3. Novel·la negra: hi ha recerca sobre un cas que o bé és criminal o bé es complica i comporta uns quants assassinats.  El bé i el mal no queden clarament delimitats (la policia és corrupta, el dolent no és atrapat). Els ambients són de baixos fons i molt sòrdids.
  4. Thriller: És l’hereu de la novel·la d’aventures. Hi ha recerca tot i que no és necessàriament el nucli fonamental i pot no tractar-se d’un cas sinó d’alguna altra qüestió. El o la protagonista és una persona normal i corrent (o una persona extraordinària amb una vida normal i corrent) fins que un fet exterior a ell/a (en general de la mà del dolent) posa en marxa la seva recerca. La construcció dels personatges és lenta per tal que el desenllaç sorprengui qui ho llegeix. L’element més important és el “supense”.

Per cert, en català no existeix la paraula “suspense”. La faig servir, però, perquè em costa fer servir el mot teòricament correcte: “enjolit”. I ho aviso perquè el pròxim post anirà justament de la creació del suspense.

O sigui que un thriller ha de  tenir dues característiques bàsiques:

  • Suspense
  • Personatges ben dibuixats psicològicament.

Trobo que una de les autores que més fidelment encaixen amb aquesta definició és la Patricia Highsmith. Us recomano: Estranys en un tren, tota la sèrie de Ripley (per exemple, L’enginyós senyor Ripley), Carol, etc.

suspenseÉs clar que, si busqueu per Internet, us podeu trobar classificats com a thrillers llibres com la molt recomanable trilogia de Stig Larson: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, La reina al palau dels corrents d’aire. O podeu trobar novel·les de Michael Connelly, del qual us en recomano dues: El poeta i La oscuridad de los sueños. Per cert, d’aquest en vaig fer una recomanació al meu canal de Youtube. I, segons la classificació anterior, potser no serien thriller! Veieu com en són de difuses les fronteres?

En el cas que considerem thrillers aquesta mena de llibres, hauríem de concloure que una altra característica important és l’acció.

Jo ja sé que la meva novel·la tindrà un personatges molt treballats psicològicament: de fet, la majoria de les meves novel·les donen molta importància a la vida interior dels personatges i a la seva manera de ser. I sé que també tindrà “suspense”; d’ençà que vaig començar a pensar l’argument vaig pensar com aniria creant la tensió narrativa, com aniria dosificant la informació (ho explicaré en el pròxim post)

En canvi, sé també que la meva història no tindrà una acció trepidant, ja que no és la mena de novel·les que acostumo a fer.

Anuncis

Quant a gemmalienas

Spanish and Catalan writer, reader, feminist, entrepreneur. Interested in education, social topics and 2.0. Curious and enthusiastic.
Aquesta entrada s'ha publicat en novel·la i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s