El pare i la mare d’en Sam

Tot i que la mare i el pare d’en Sam seran personatges secundaris i estaran, doncs, menys definits, us vull explicar com els construeixo.

Per fer els seus perfils, m’he basat en les explicacions d’una psiquiatra especialista en Asperger a qui he consultat.

64b5467945495544dd035161f8c7b4deLa doctora em va explicar que habitualment el pares tenen una relació menys bona que les mares amb els seus fills Asperger. Això és així, en primer lloc, perquè a la nostra societat encara són les dones les qui comparteixen més temps amb les criatures i, per aquesta raó, tendeixen a entendre’n millor les reaccions i a ser més capaces de posar-se a la seva pell.  A més, solen acompanyar més sovint les criatures als serveis de salut i, per tant, tenen més informació. Espero que d’aquí a uns anys puguem dir que aquesta situació ha canviat i que la majoria dels pares s’impliquen tant com la majoria de les mares. Serà bo per a tothom!

En segon lloc, una criatura Asperger té uns quants números de tenir un pare Asperger i no pas una mare Asperger. Un pare Asperger probablement sense diagnosticar, ja que al nostre país només fa pocs anys que hi ha especialistes amb capacitat per detectar aquesta síndrome. I un pare Asperger, és clar, té greus dificultats per reconèixer les del seu fill, que, d’altra banda, coincideixen amb les d’ell.

Per què hi ha pares Asperger i, en canvi, no hi ha mares que ho siguin? Doncs perquè els nois Asperger tenen moltes possibilitats d’aparellar-se i de tenir família mentre que les noies Asperger en tenen molt poques de tenir una parella estable. I de nou, com en el punt anterior, l’explicació és sociocultural,  ja que depèn del model de masculinitat i de feminitat que transmetem.

A les noies (entre moltes altres qüestions diferenciadores) se les educa per tenir cura dels altres. Això les predisposa a poder-se aparellar també amb una persona discapacitada. O sigui, que, si s’enamoren d’un noi Asperger, tiren endavant la relació.

Els nois no són educats de la mateixa manera, per tant, és difícil trobar-los aparellats amb noies discapacitades, siguin, posem per cas, paraplègiques o Asperger.

A més, a les noies se les educa per expressar les seves emocions i interpretar les del altres. Al nois, no. De manera que un noi Asperger és una parella relativament adaptada al que s’espera del model masculí.

Doncs bé, dit això, no us sorprendrà que el pare d’en Sam tingui característiques semblants a les del seu fill. Per aquesta raó, li he donat una professió que requereix poc contacte amb la gent: és transportista. Hauria estat una bestiesa decidir que era comercial, per exemple. L’home para poc per casa, sobretot ara que la crisi ho ha posat tot més difícil.Imagen pineada

La mare té 40 anys, dos menys que el pare, i és higienista dental. No em pregunteu per què. Perquè sí! Quan en Sam era petit, ella va fer un esforç important per viatjar a un país estranger i aprendre una llengua nova. I és per això que s’entén bé amb el seu fill: procura veure les situacions des de la perspectiva sempre diferent i original d’ell.

Anuncis

Quant a gemmalienas

Spanish and Catalan writer, reader, feminist, entrepreneur. Interested in education, social topics and 2.0. Curious and enthusiastic.
Aquesta entrada ha esta publicada en personatges. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s