El perfil del pedòfil de la meva novel·la

L’àrea central d’investigació de persones és enorme i moderna i jo tinc la sensació d’estar ficada en una pel·lícula de CSI. De fet, hi funcionen amb tècniques molt semblants, però allò que a la sèrie passa en dos minuts aquí requereix dies per dur-se a terme. Coses de la narrativa cinematogràfica, és clar, i no pas d’incompetència dels nostres cossos de seguretat!

Com us imagineu un pedòfil? (i faig servir deliberadament els masculí perquè la majoria són homes). Jo me l’imaginava com un paio de més de quaranta anys i amb aspecte estrany. Doncs, no era més que un prejudici. De pedòfils, se’n troben per tot arreu ─per exemple, a la universitat, com a professors-, amb aspectes de tota mena –fins i tot molt virils!- i de totes les edats. Aleshores m’explica  el cap de la unitat que, actualment, molts pedòfils són ninis. O sigui homes joves que ni estudien ni treballen; homes que, a més de ser uns paràsits, són uns paios amb desviacions sexuals inconfessables que persegueixen criatures per Internet.

pedofilia

M’explica que, precisament, perquè no tenen res a fer en tot el dia (el papa i la mama els mantenen), se’l passen penjats de l’ordinador, jugant o mirant pàgines pornogràfiques. Em diu que algun cop, per casualitat, cauen en una web amb imatges sexuals de nens i nenes i s’hi queden enganxats. I continua: com que les pàgines pornogràfiques actuen com una droga, cada vegada necessiten emocions més fortes i, finalment, acaben passant a l’acció.

El cap de la unitat està horroritzat de les conseqüències que té la pornografia a Internet. Jo també, perquè tinc dades de primera mà… però, d’això, us en parlaré en un altre post (i ja són dos els temes que tenim pendents!).

Aquesta dada ─molts pedòfils són ninis─ determina el perfil del personatge de la meva novel·la. Serà un noi d’uns vint-i-vuit anys, que es passarà el dia en pijama a la seva habitació penjat de l’ordinador. Sembla bona gent, podria ser el teu veí del tercer o el fill de la senyora que et cus roba en una d’aquestes botigues que fan vores de pantalons i canvien cremalleres. Podria ser algú no especialment inquietant a primera vista. Algú que és, però, un autèntic monstre.

Quant a gemmalienas

Spanish and Catalan writer, reader, feminist, entrepreneur. Interested in education, social topics and 2.0. Curious and enthusiastic.
Aquesta entrada s'ha publicat en documentació i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari