D’on trec informació dels pedòfils a la xarxa?

Està clar que per abordar la meva novel·la necessito un mosso o una mossa que treballin investigant aquesta mena de delictes a la xarxa. El primer entrebanc és que no conec ningú dins del cos de policia. Però, el que és l’atzar! (que de vegades em sembla que està regit per alguna regla que ignoro), just aleshores sóc víctima d’un ciber-assetjament que em porta a una comissaria de policia per denunciar-lo. No patiu, més endavant us explicaré aquest assetjament que em van fer a Facebook.

A la comissaria, a més de posar la denúncia, intento veure com puc arribar a algú “del pis de dalt”, ja que, segons la mossa que m’atén, és en aquest pis on s’investiguen els delictes a la xarxa i on, per cert, anirà a parar la meva denúncia. Em diu que m’intentarà aconseguir un contacte, però encara estic esperant-ho.

Aleshores recordo que la meva jove té una amiga que és inspectora de policia. A través d’ella, aconsegueixo una adreça electrònica per mirar de trobar algun especialista. Però no arribo a fer-la servir: com que la via és molt impersonal, dubto que enviar un missatge sigui gaire resolutiu.

Complex_Central_Egara

I en aquest moment recordo una novel·la crossover de la Maite Carranza, Paraules emmetzinades (per cert, si no l’heu llegit, us la recomano), on agraïa l’ajuda documental a un inspector de policia. Com que la Maite i jo som amigues, li truco. I a través d’ella i d’un amic seu policia, vaig a parar al cap de l’àrea central d’investigació de persones, que em cita a Sabadell, on és instal·lada aquesta unitat que dóna servei a tot Catalunya.

En aquesta àrea, investiguen tots els casos de gent desapareguda, els segrestos i extorsions, les bandes (ja sé, doncs, on aniré quan comenci la novel·la sobre bandes llatines que algun dia vull escriure), els homicidis no resolts, els delictes informàtics.

“Efectivament”, em diu el cap d’àrea en començar l’entrevista, “aquí vénen a parar delictes com el que tu vas patir quan aquella colla va penjar-te amenaces al mur de Facebook o quan una nena cau a la xarxes d’un pedòfil”. Hi van a parar si, és clar, la denúncia els arriba, cosa que no sempre passa; primer perquè, per exemple, moltes víctimes de delictes pedòfils no denuncien i segon perquè potser els agents de la comissaria, per falta de coneixements, no li donen prou importància i no els la fan arribar (possiblement, això és el que ha passat amb la meva!).

D’aquí 15 dies tindreu un nou post on explicaré aquesta entrevista tan interessant.

Anuncis

Quant a gemmalienas

Spanish and Catalan writer, reader, feminist, entrepreneur. Interested in education, social topics and 2.0. Curious and enthusiastic.
Aquesta entrada s'ha publicat en documentació i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a D’on trec informació dels pedòfils a la xarxa?

  1. Retroenllaç: Entrevista con la polícia: ¿cómo actua un pedófilo? (Segunda parte) | Thriller

  2. Retroenllaç: Entrevista amb la polícia: com actua un pedòfil? (segona part) | Thriller

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s