Un experiment literari

A quin lector o lectora no li agrada saber d’on ha sortit la idea que engega l’escriptura d’una novel·la? Jo, fins ara, no n’he trobat cap que no vulgui saber-ho. He comprovat que, a la majoria de persones a qui els agrada llegir, els encanta no només que els expliqui l’origen de les històries sinó també que els ensenyi les meves llibretes d’arguments — on desenvolupo escenes, fitxes de personatges, la línia del temps, l’esquema argumental… — i que els expliqui el procés de creació d’una novel·la. I és per això que m’he proposat posar en marxa aquest bloc, que anirà relatant el desenvolupament de la història que tinc entre mans, sense donar, però, totes les claus, ni resoldre totes les incògnites. I és que no es tracta que, si seguiu aquest bloc, després no us vingui de gust llegir la novel·la, sinó més aviat de tot el contrari: que us en moriu de ganes!

La nova novel·la encara no té títol i, si m’he de refiar del que em passa sovint, potser no el tindrà fins que estigui a punt d’acabar-la. El que sí té és un públic al qual vull adreçar-la: nois i noies a partir de, posem, quinze o setze anys fins a gent de qualsevol edat més avançada però amb prou esperit jove per entrar-hi amb interès.

patricia highsmith

I de què anirà? O sigui: quin és l’embrió d’aquesta novel·la? Podríem dir que l’origen són tres idees que, per separat, no em despertaven cap resonància però que, combinades, em resulten suggestives i em posen en marxa. Heu llegit mai Sopa de tortuga de la Patricia Highsmith? És un conte terrorífic i impecable, com la majoria dels seus. Al seu llibre Cómo se escribe una novela de suspense explica que, de vegades, es necessiten dues idees per engegar una història i posa com exemple el conte que us dic i mostra  quines són les dues idees que el van fer possible.

Pel que fa a la meva novel·la, la primera de les idees és un protagonista adolescent d’uns setze anys que està afectat per la síndrome d’Asperger. Per què? Perquè sí. I perquè ja tinc un protagonista amb aquestes característiques –en Nil, de dotze anys– a la meva sèrie El Club dels Maleïts i ara en volia crear un d’adolescent. I perquè tinc a la vora meu una criatura amb aquest trastorn i penso que està bé que la gent ho conegui i eviti prejudicis sense fonament com els que han acompanyat les notícies de la matança de Newtown.

D’acord! Però, què li pot passar al meu protagonista? No en sabia gairebé res fins que, llegint el diari, vaig trobar la segona idea: un pedòfil a la xarxa caçat per una nena.

I, finalment, la tercera no és pot dir que sigui una idea per fer avançar l’argument sinó que és refereix a la manera d’explicar la història: vaig decidir que, per primer cop, volia escriure un thriller.

Anuncis

Quant a gemmalienas

Spanish and Catalan writer, reader, feminist, entrepreneur. Interested in education, social topics and 2.0. Curious and enthusiastic.
Aquesta entrada s'ha publicat en novel·la i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un experiment literari

  1. M’he apuntat a seguir-te. Potser fer-ho serà tan interessant com el thriller?
    Ple d’expectatives, teu,
    Ricard

  2. Borja Giménez de Azcárate ha dit:

    Hola Gemma!! Sembla una novel·la molt interessant!! I tens raó: jo quan escric també barrejo un parell o tres d’idees. Això de l’escriptura és addictiu: com més escrius i llegeixes, més ganes tens de crear històries. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s